Archivos de la categoría Esprit & Courage

Reflexions, opinions, idees, pensaments

El moll de l’os

Dues cites per ajudar a entendre quelcom del que passa i cap a on anar

Dos citas para ayudar a entender algo de lo que pasa y hacia a donde ir

_________________________________________________________________________

Essent molt clars i per alguns desagradables: en el marc del sistema econòmic capitalista, el que es posa al centre de l’agenda política no es la vida si no la mort.

L’horitzó es poder ser dignes sapiguent que no som responsables de l’explotació de ningú.

Siendo muy claros y, para algunos, desagradables: en el marco de un sistema económico capitalista lo que se pone en el centro de la agenda política no es la vida sino la muerte. 

El horizonte es poder ser dignos sabiendo que no somos responsables de la explotación de nadie.

Anna Gabriel

2014-2015 (I)

Entro al blog i veig que el darrer article parla del final de Pyrenades 4a. edició i avui inaugurem la quinta, quina bogeria! Ha passat un any plé, farcit de coses, personals, profesionals, alegres, doloroses, maques. lletjes, de tots colors i per tots els gustos; però això si, tantes i tantes coses, tanta intensitat que practicament no he pogut passar pel blog i escriure unes ratlles.

I arribem a avui just per la inauguració de la cinquena edició de Pyrenades!

Nens d’aqui i d’allà.

Avui corre la noticia de l’incendi del Vendrell on han mort cuatre nens de una familia molt pobra. També al programa  l’Intermedio de la Sexta, ha ofert un esfareidor reportatje sobre Gaza on hem pogut constatar un cop més, com viuen els nens d’allà. També avui han dit que els nens d’aqui, d’Espanya i de Catalunya, son els mes pobres d’Europa desprès dels Romanesos. Nens d’aqui i nens d’allá i al Vendrell qui mostrava el seu dolor i disgust al carrer eren magrebins.

The perfect storm (Una tormenta perfecte als Pirineus centrals)

Sobre les inundacions a la Vall d’Aran de juny del 2013 

Han confluit quatre factors que han desencadenat la terrible tormenta del dia 18 de juny del 2014 que va desbocar els rius dels pirineus centrals. Els rius Esera, Garona,  Gave de Pau i d’altres,  van recollir cabdals extraordinaris d’aigua que van provocar les inundacions mes greus mai recordades als Pirineus. Amb el balanç de tres victimes mortals a la vessant francesa i gravísims danys materials en infraestructures civils i en el teixit econòmic dels àmbits agrícola, industrial i turístic, aquest severament malmés just a l’inici de la temporada d’estiu. Sigue leyendo

REFLEXIÓ DAVANT UNES ELECCIONS (Novembre 2012)

Companyes, companys, veins, fills, amics, pares i germans:

No es gens fàcil entendre el que està passant a la nostra societat, perqué en nomès cinq anys hem passat de una societat pròspera, rica i feliç a una societat on la pobressa ens envolta i la sensació de felicitat ens la han substituit per por, angoixa i inseguretat. Que ha passat doncs?

Pues que el sistema està en transició. S’ha decidit retirar-nos el “peixet” que ens donaven en forma de prestacions i avantatges socials a fi de reduir la élit que podrà disfrutar dels recursos limitats que ofereix el planeta terra. Qui pugui, que pagui!. A hores d’ara estimat lector, tinguis una ideología progresista, liberal o conservadora, ja deuries donar-te’n conta, que per mes o menys acomodadament que encara visquis, també tu es victima de la gran estafa  monetària i ideològica que ens estàn infrigint. Estàn apropiant-se dels recursos públics i del resultat de l’esforç del nostre treball. Suposso que d’aixó ja t’en dones conta, no? I a més estàn pervertint els nostres caràcters i personalitat: cada cop som mes temorossos, més egoistes e indiferents als problemes que ens envolten. Pots sentir que moren de gana milers de nens al dia, pots sentir que desnonen al teu vei, pots sentir que els propósits per aturar el canvi climàtic no avançen, pots sentir que la tribu amazónica els guaranis, desplaçada per deforestar les seves terres per criar vaques per fer hamburgueses es declara en suicidi comunitari perque la seva vida natural es insostenible; però podem restar impasibles a aquest ingent cúmul de injustícies. Nosaltres, les persones mes ben formades en moltes generacions, valedors de la democràcia catalana, espanyola i europea, asistim -indignats, enfadats, aixó si…- a la permisivitat del esfondrament de la nostra societat moderna per part dels nostres representants als governs a cadasqu’un mes inmoral, fals i mentider .

Fins quan?

Estem assistint a un canvi de paradigma –i cal ser-ne molt conscients-, i no sols es la economia-banca, les forces neoconservadores, les grans corporacions qui en marquen el cami; sino també la resposta del planeta terral’extinció dels recursosl’us de la energía; i en darrer terme i finalment, la resposta del ciutadá: les actituts que adoptem.

Com deia al començament, el sistema està en transició. Ells, les élits, cada cop més viren cap a una minoria més elitista i més concentrada; doncs nosaltres, la resta, el 99% dels habitants del planeta terra, també hem de fer la nostra propia transició cap a la felicitat i per assegurar el futur i la vida, si!, la vida digna dels nostres fills i germans. (Si us plau, accepta aqui que la vida ha de ser digna i que també son fills i germans teus aquells  nens que veus  morir de fam per la tv)

Fixa’t doncs que elles, les élits ja l’estan fent la transició i nosaltres no podem badar. Fixa’t el ràpid que van i el poder que tenen. Manipulen tota la prensa i tv generalista, pretenen reduir el teu accés també a la justícia, reprimeixen durament la llibertat d’expressió, en fi, tants atemptats a la dignitat colectiva…I el ràpid que respòn el planeta terra també. No podem badar. Pensa que si deixes la sanitat i la alimentació a les sevas mans, estem perduts.

I que podem fer, doncs?

Estem en un canvi de paradigma, sigueu-ne molt conscients. Cal ser-ne perqué el canvi que es propossa es molt important. Aurem de passar del xip actual vigent des de fa centenars d’anys: “M’enriqueixo a costa del meu veí”, al xip futur: “M’enriqueixo quan el meu veí s’enriqueix”.

Si no l’encarem ens instauraran una mena d’ecofascisme que será el pas previ al colapse de la nostra societat actual. Això es posible.

La única alternativa es mobilitzar-se i organitzar-se  tal com des de les bases, des de la ciutadania s’està fent. No podem esperar que ens donguin rés. Com sempre, ho haurem de conquerir. Parleu amb els vostres pares, fills, veins, amics, doncs la lluita continua.Que no es deixin enredar més. Cal comprometre’s.

 

En aquest escrit simplement resumeixo una selecció d’opinions i pensaments ordenades per la reflexió. Ara, a les portes de unes eleccions i mirant les diferents candidatures, veig que n’hi ha una  que sorgueix a partir d’assemblees de barri i de unitat popular i no respòn als cánons tradicionals dels partits majoritaris que ja han demostrat la seva vàlua, tinguem-la en compte, la gent de base s’ho mereix.

 

 

 

VIATJANT CAP A LES TERRES DEL NORD

Article publicat a la revista DESCOBRIR CATALUNYA.  Agost 2012

Entradeta:

La resposta es la bellesa. Els temps presents i el sentit del viatge es fonen en la mítica  aventura cap a  “les terres del nord”. La Val d’Aran, el contacte amb la natura i el concepte de viatjar,  prenen força com a espais de descans i de reflexió.

Article:

Viatjar és l’experiència sublim de descobrir nous territoris i cultures, contemplar paisatges idíl·lics i allunyar-se del propi món per un temps. Rebo l’encàrrec d’escriure aquesta presentació just quan tinc les bosses fetes per viatjar cap a Nordlands, on les muntanyes neixen arran de mar. Volem cap a Oslo el 29 de maig quan a Espanya l’estan sumint més i més en la doctrina del caos. Abraçar els fills desprès de molts mesos i riure plegats es el millor motiu per emprendre un viatge. Sempre es bo tenir-ne un. Creuem Noruega en tren i en vaixell fins a Tromsø. Són dos dies quasi sense dormir. La postal contínua de la bellesa del paisatge ens impedeix tancar els ulls. Reconeixem la Val d’Aran a cada instant:  els boscos d’avets que s’enfilen cap a les muntanyes nevades, el riu que baixa brau pel desgel, el llac d’aigües tranquil·les que reflexa l’afilat perfil de la serralada, l’erràtic bloc de gel que es confon amb els núvols amarats per la llum del sol de mitjanit. Et sens com a casa. Mirant per la finestra abstret pel paisatge i el record de la vall, la botzina del maquinista trenca de cop l’embadaliment: “Quina societat tan antinatural ens estan imposant?”. Sorgeix la reflexió malgrat has fet el propòsit de deixar-la enrere. Es superposa amb l’estol d’ocells que vola buscant la nova llar, com el bernat pescaire que venint del fred sobrevola el riu Garona buscant terres més càlides. Ells si que volen ferms, tenen clar el camí a recórrer, saben que el Pla de Beret és per descansar, per poder continuar la travessa amb més força i determinació. Les vacances proporcionen aquesta energia i pau als esperits. Sentir la llibertat, gaudir dels racons paradisíacs, poder-te fer preguntes amb calma i trobar respostes en la bellesa, son bones raons per viatjar. Les terres del nord, la Val d’Aran, aporten aquests sentiments. Demà tornarem i avui pots dir que ets feliç.