Companyes, companys, veins, fills, amics, pares i germans:
No es gens fàcil entendre el que està passant a la nostra societat, perqué en nomès cinq anys hem passat de una societat pròspera, rica i feliç a una societat on la pobressa ens envolta i la sensació de felicitat ens la han substituit per por, angoixa i inseguretat. Que ha passat doncs?
Pues que el sistema està en transició. S’ha decidit retirar-nos el “peixet” que ens donaven en forma de prestacions i avantatges socials a fi de reduir la élit que podrà disfrutar dels recursos limitats que ofereix el planeta terra. Qui pugui, que pagui!. A hores d’ara estimat lector, tinguis una ideología progresista, liberal o conservadora, ja deuries donar-te’n conta, que per mes o menys acomodadament que encara visquis, també tu es victima de la gran estafa monetària i ideològica que ens estàn infrigint. Estàn apropiant-se dels recursos públics i del resultat de l’esforç del nostre treball. Suposso que d’aixó ja t’en dones conta, no? I a més estàn pervertint els nostres caràcters i personalitat: cada cop som mes temorossos, més egoistes e indiferents als problemes que ens envolten. Pots sentir que moren de gana milers de nens al dia, pots sentir que desnonen al teu vei, pots sentir que els propósits per aturar el canvi climàtic no avançen, pots sentir que la tribu amazónica els guaranis, desplaçada per deforestar les seves terres per criar vaques per fer hamburgueses es declara en suicidi comunitari perque la seva vida natural es insostenible; però podem restar impasibles a aquest ingent cúmul de injustícies. Nosaltres, les persones mes ben formades en moltes generacions, valedors de la democràcia catalana, espanyola i europea, asistim -indignats, enfadats, aixó si…- a la permisivitat del esfondrament de la nostra societat moderna per part dels nostres representants als governs a cadasqu’un mes inmoral, fals i mentider .
Fins quan?
Estem assistint a un canvi de paradigma –i cal ser-ne molt conscients-, i no sols es la economia-banca, les forces neoconservadores, les grans corporacions qui en marquen el cami; sino també la resposta del planeta terra, l’extinció dels recursos, l’us de la energía; i en darrer terme i finalment, la resposta del ciutadá: les actituts que adoptem.
Com deia al començament, el sistema està en transició. Ells, les élits, cada cop més viren cap a una minoria més elitista i més concentrada; doncs nosaltres, la resta, el 99% dels habitants del planeta terra, també hem de fer la nostra propia transició cap a la felicitat i per assegurar el futur i la vida, si!, la vida digna dels nostres fills i germans. (Si us plau, accepta aqui que la vida ha de ser digna i que també son fills i germans teus aquells nens que veus morir de fam per la tv)
Fixa’t doncs que elles, les élits ja l’estan fent la transició i nosaltres no podem badar. Fixa’t el ràpid que van i el poder que tenen. Manipulen tota la prensa i tv generalista, pretenen reduir el teu accés també a la justícia, reprimeixen durament la llibertat d’expressió, en fi, tants atemptats a la dignitat colectiva…I el ràpid que respòn el planeta terra també. No podem badar. Pensa que si deixes la sanitat i la alimentació a les sevas mans, estem perduts.
I que podem fer, doncs?
Estem en un canvi de paradigma, sigueu-ne molt conscients. Cal ser-ne perqué el canvi que es propossa es molt important. Aurem de passar del xip actual vigent des de fa centenars d’anys: “M’enriqueixo a costa del meu veí”, al xip futur: “M’enriqueixo quan el meu veí s’enriqueix”.
Si no l’encarem ens instauraran una mena d’ecofascisme que será el pas previ al colapse de la nostra societat actual. Això es posible.
La única alternativa es mobilitzar-se i organitzar-se tal com des de les bases, des de la ciutadania s’està fent. No podem esperar que ens donguin rés. Com sempre, ho haurem de conquerir. Parleu amb els vostres pares, fills, veins, amics, doncs la lluita continua.Que no es deixin enredar més. Cal comprometre’s.
En aquest escrit simplement resumeixo una selecció d’opinions i pensaments ordenades per la reflexió. Ara, a les portes de unes eleccions i mirant les diferents candidatures, veig que n’hi ha una que sorgueix a partir d’assemblees de barri i de unitat popular i no respòn als cánons tradicionals dels partits majoritaris que ja han demostrat la seva vàlua, tinguem-la en compte, la gent de base s’ho mereix.