Sobre les inundacions a la Vall d’Aran de juny del 2013
Han confluit quatre factors que han desencadenat la terrible tormenta del dia 18 de juny del 2014 que va desbocar els rius dels pirineus centrals. Els rius Esera, Garona, Gave de Pau i d’altres, van recollir cabdals extraordinaris d’aigua que van provocar les inundacions mes greus mai recordades als Pirineus. Amb el balanç de tres victimes mortals a la vessant francesa i gravísims danys materials en infraestructures civils i en el teixit econòmic dels àmbits agrícola, industrial i turístic, aquest severament malmés just a l’inici de la temporada d’estiu.
Es podría dir que ha sigut la crónica de una tormenta anunciada doncs les dades estaban sobre la taula. Aquests quatre factors que l’han provocat eren coneguts per tothom, professionals del medi i la majoria de ciutadans:
1) Una innivació excepcional durant l’hivern que va deixar gruixos de neu a les cotes altes del massis, superiors en un 190% de la mitjana (IGC)
2) Una primavera anormalment freda que ha retardat el desgel en mes d’un mes del que es habitual. Encara el 21 de juny els gruixos a les cotes altes superen el 1,5 m. (SMC-IGC)
3) Un període previ (dies 15-16-17 de juny) d’altes temperaturas, també anormals per l’época doncs varen superar els 30º i varen provocar un brusc desgel sobtat: prop de un metre de neu es va fondre de les cotes altes en aquells 4 dies. Tothom ho va poder veure i sentir. El dia 17 de juny, celebrant la Hesta d’Aran, el cabdal del Garona al pas de mig Aran era molt alt. Es podien sentir els códols golpejar la llera i no va parar d’augmentar en tot el dia fins superar els tres metres, abans encara que comencés a ploure (CGA).
4) El pas de un front fred la nit del 17 al 18 de juny va provocar unes plujes torrencials de mes de 110 l/m2 a l’area de la Val d’Aran i dels Pirineus centrals. Plujes amb valors propis de una tardor extrema i absolutament inusuals en aquesta época de l’any: primavera.
I així va anar. Unes condicions de novel.la de terror que varen provocar la tormenta perfecta, aquella que per la suma de certs factors la converteixen en especialmente letal i destructiva. Aquella que es farà recordar durant molt de temps. Aquella que igual que la bombolla inmobiliària, tots la veiem venir; però no volíem reconèixer que planava sobre nostre i que estaba a punt d’esclatar. El tipus de tormenta que marca un abans i un després en les nostre vides; doncs encara que jo o tu o molts d’altres no us hagi entrat el fang a casa, el futur ja ens demanda a tots uns altres plantejaments. Hem de començar a acceptar que aquesta época toca a la fi i cal construir un nou marc al voltant de les persones i la biosfera en contraposició als simbols $ € del diner. Ja comença a ser excesiu el llod que podem suportar: Cinisme, manipulacions, injustícies, desànim premeditat, fam, mort, indiferencia,…. I tot perque quatre paios, aquest 1+9 % de l’humanitat volen mantener els seus privilegis i controlar els escasos recursos del planeta encara que sigui a costa de la seva estabilitat i de la vida i felicitat de la majoria 90%.
Sabeu que el 10 de maig es va anunciar que la concentració de CO2 a l’atmósfera havia superat les 400 ppm. Al s.XIX, abans de l’industrialització, als Pirineus eren 290ppm i l’observatori Mauna Loa de Hawai, el patró d’aquestes medicions, eren 316 ppm a 1958. La comunitat científica va fixar en 450 ppm l’índex de no retorn, la línea vermella que separaría el planeta Terra del planeta Júpiter que heredarien els nostres nets. Fa uns 3-5 millions d’anys, al Pliocé, que el nostre planeta no tenia aquest nivel de concentració de CO2
The perfect storm. Es un evocador títol el que li he possat a aquest article.
Hi ha un altre treball, el nº9 de l’area d’estudis estratégics de Tullet Prebon dirigida pel Dr. Tim Morgan que es titula The perfect storm: energy, finance, and the end of growth. La comanyia Tullet Prebon no es un grup ecologista ni un grup … com diu ara l’estat a tothom que expresa realitats inconvenients … ni un grup antisistema; ben al contrari; Tullet Prebon es una compañía multinacional d’inversions i análisis financers amb seu als 5 continents. Brockers & energy assistants recentment guardonada amb el nº1 d’algo per part d’algú.
Aquest informe The perfect storm, La tormenta perfecta: finances, energía i la fi del creixement, apunta a que la acceleració soferta en els sistemes económics i socials cada cop dirigida cap a una major inmediatés, ha cegat a la societat respecte una serie de drets econòmics i tendéncies que, si no s’aborden amb antelació, podrien tenir efectes devastadors. La economía, tal com la coneixem, s’enfronta a la confluencia de quatre factors critics que poden abocar-la al final de una era:
1) La major bombolla de la historia de deuta financera global que desafia tota lógica i sentit comú.
2) El desastre de la globalització per l’enriquiment de les grans corporacions i el buidat de les les economies nacionals.
3) La falsedad de les dades o l’exercici d’enganyarse continuament. Tots els indicadors macroeconómics i estadistics han estat sistemáticament falsejats impedint el coneixement verdader de l’estat de les economies i l’implementació de polítiques de sanejament.
I el punt que l’informe del Dr. Tim Morgan considera mes important d’aquest conjunt de quatre factors,
4) La tendencia decreixent de la TRE, la Taxa de Retorn Energétic, l’index económic que regula l’obtenció de la materia prima per l’elaboració de combustibles. EROEI (energy returned on energy invested) Una breu explicació sobre la TRE: Com totes les activitats, l’extracció de combustibles necesita de un cost energétic: ¿Cuánta energía s’ha de invertir per obtenir un producte que proporcionará X unitats d’energía? Als pous de petroli de Texas, als anys 30, la relació era 1:100. A 1990 la TRE global era de 1:40. Fa tres anys, a 2010, la TRE era de 1:17.
Es evident que cada cop extraure combustible es menys rentable. S’estima que pel 2020, la TRE ja estarà per sota de deu, 1:<10 el que suposarà un increment de preus en tots els àmbits i un canvi en el nostre model de vida doncs ja hem començat la fi del creixement; ja us en havieu adonat, oi!?
La questió que ara es planteja es qui pilotarà aquesta transició, ¿els mateixos que ens han portat a aquest estat catastrófic i que només, -atenció!, només miren pels seus interessos? o la resta del conjunt majoritari dels habitants del planeta?; però aquests ja son temes de uns altres articles, queden molts matissos per tractar, quedeu citats.