Al mes de Novembre, l’equip de el foraster va escollir Salardú per fer un programa. El resultat és un magnífic regal per Salardú. Gràcies equip teatre la guerrilla !!!
(… hi faig un breu i antològica aparició, je-je)
Programa TV3 emitit el 15-1-2014
Companyes, companys, veins, fills, amics, pares i germans:
No es gens fàcil entendre el que està passant a la nostra societat, perqué en nomès cinq anys hem passat de una societat pròspera, rica i feliç a una societat on la pobressa ens envolta i la sensació de felicitat ens la han substituit per por, angoixa i inseguretat. Que ha passat doncs?
Pues que el sistema està en transició. S’ha decidit retirar-nos el “peixet” que ens donaven en forma de prestacions i avantatges socials a fi de reduir la élit que podrà disfrutar dels recursos limitats que ofereix el planeta terra. Qui pugui, que pagui!. A hores d’ara estimat lector, tinguis una ideología progresista, liberal o conservadora, ja deuries donar-te’n conta, que per mes o menys acomodadament que encara visquis, també tu es victima de la gran estafa monetària i ideològica que ens estàn infrigint. Estàn apropiant-se dels recursos públics i del resultat de l’esforç del nostre treball. Suposso que d’aixó ja t’en dones conta, no? I a més estàn pervertint els nostres caràcters i personalitat: cada cop som mes temorossos, més egoistes e indiferents als problemes que ens envolten. Pots sentir que moren de gana milers de nens al dia, pots sentir que desnonen al teu vei, pots sentir que els propósits per aturar el canvi climàtic no avançen, pots sentir que la tribu amazónica els guaranis, desplaçada per deforestar les seves terres per criar vaques per fer hamburgueses es declara en suicidi comunitari perque la seva vida natural es insostenible; però podem restar impasibles a aquest ingent cúmul de injustícies. Nosaltres, les persones mes ben formades en moltes generacions, valedors de la democràcia catalana, espanyola i europea, asistim -indignats, enfadats, aixó si…- a la permisivitat del esfondrament de la nostra societat moderna per part dels nostres representants als governs a cadasqu’un mes inmoral, fals i mentider .
Fins quan?
Estem assistint a un canvi de paradigma –i cal ser-ne molt conscients-, i no sols es la economia-banca, les forces neoconservadores, les grans corporacions qui en marquen el cami; sino també la resposta del planeta terra, l’extinció dels recursos, l’us de la energía; i en darrer terme i finalment, la resposta del ciutadá: les actituts que adoptem.
Com deia al començament, el sistema està en transició. Ells, les élits, cada cop més viren cap a una minoria més elitista i més concentrada; doncs nosaltres, la resta, el 99% dels habitants del planeta terra, també hem de fer la nostra propia transició cap a la felicitat i per assegurar el futur i la vida, si!, la vida digna dels nostres fills i germans. (Si us plau, accepta aqui que la vida ha de ser digna i que també son fills i germans teus aquells nens que veus morir de fam per la tv)
Fixa’t doncs que elles, les élits ja l’estan fent la transició i nosaltres no podem badar. Fixa’t el ràpid que van i el poder que tenen. Manipulen tota la prensa i tv generalista, pretenen reduir el teu accés també a la justícia, reprimeixen durament la llibertat d’expressió, en fi, tants atemptats a la dignitat colectiva…I el ràpid que respòn el planeta terra també. No podem badar. Pensa que si deixes la sanitat i la alimentació a les sevas mans, estem perduts.
I que podem fer, doncs?
Estem en un canvi de paradigma, sigueu-ne molt conscients. Cal ser-ne perqué el canvi que es propossa es molt important. Aurem de passar del xip actual vigent des de fa centenars d’anys: “M’enriqueixo a costa del meu veí”, al xip futur: “M’enriqueixo quan el meu veí s’enriqueix”.
Si no l’encarem ens instauraran una mena d’ecofascisme que será el pas previ al colapse de la nostra societat actual. Això es posible.
La única alternativa es mobilitzar-se i organitzar-se tal com des de les bases, des de la ciutadania s’està fent. No podem esperar que ens donguin rés. Com sempre, ho haurem de conquerir. Parleu amb els vostres pares, fills, veins, amics, doncs la lluita continua.Que no es deixin enredar més. Cal comprometre’s.
En aquest escrit simplement resumeixo una selecció d’opinions i pensaments ordenades per la reflexió. Ara, a les portes de unes eleccions i mirant les diferents candidatures, veig que n’hi ha una que sorgueix a partir d’assemblees de barri i de unitat popular i no respòn als cánons tradicionals dels partits majoritaris que ja han demostrat la seva vàlua, tinguem-la en compte, la gent de base s’ho mereix.
Article publicat a la revista DESCOBRIR CATALUNYA. Agost 2012
Entradeta:
La resposta es la bellesa. Els temps presents i el sentit del viatge es fonen en la mítica aventura cap a “les terres del nord”. La Val d’Aran, el contacte amb la natura i el concepte de viatjar, prenen força com a espais de descans i de reflexió.
Article:
Viatjar és l’experiència sublim de descobrir nous territoris i cultures, contemplar paisatges idíl·lics i allunyar-se del propi món per un temps. Rebo l’encàrrec d’escriure aquesta presentació just quan tinc les bosses fetes per viatjar cap a Nordlands, on les muntanyes neixen arran de mar. Volem cap a Oslo el 29 de maig quan a Espanya l’estan sumint més i més en la doctrina del caos. Abraçar els fills desprès de molts mesos i riure plegats es el millor motiu per emprendre un viatge. Sempre es bo tenir-ne un. Creuem Noruega en tren i en vaixell fins a Tromsø. Són dos dies quasi sense dormir. La postal contínua de la bellesa del paisatge ens impedeix tancar els ulls. Reconeixem la Val d’Aran a cada instant: els boscos d’avets que s’enfilen cap a les muntanyes nevades, el riu que baixa brau pel desgel, el llac d’aigües tranquil·les que reflexa l’afilat perfil de la serralada, l’erràtic bloc de gel que es confon amb els núvols amarats per la llum del sol de mitjanit. Et sens com a casa. Mirant per la finestra abstret pel paisatge i el record de la vall, la botzina del maquinista trenca de cop l’embadaliment: “Quina societat tan antinatural ens estan imposant?”. Sorgeix la reflexió malgrat has fet el propòsit de deixar-la enrere. Es superposa amb l’estol d’ocells que vola buscant la nova llar, com el bernat pescaire que venint del fred sobrevola el riu Garona buscant terres més càlides. Ells si que volen ferms, tenen clar el camí a recórrer, saben que el Pla de Beret és per descansar, per poder continuar la travessa amb més força i determinació. Les vacances proporcionen aquesta energia i pau als esperits. Sentir la llibertat, gaudir dels racons paradisíacs, poder-te fer preguntes amb calma i trobar respostes en la bellesa, son bones raons per viatjar. Les terres del nord, la Val d’Aran, aporten aquests sentiments. Demà tornarem i avui pots dir que ets feliç.